Gravar tu cor és una bona idea. Pot ajudar-te molt a millorar, encara que no sempre és fàcil és escoltar el resultat. És dur escoltar les nostres pròpies imperfeccions i sovint som millors crítics que intèrprets. Però si ho afrontes amb ànim positiu et donarà informació de quin és el resultat real del vostre treball.
Gravar tu cor és una bona idea. Pot ajudar-te molt a millorar, encara que no sempre és fàcil és escoltar el resultat. És dur escoltar les nostres pròpies imperfeccions i sovint som millors crítics que intèrprets. Però, si ho enfrontes amb ànim positiu, et donarà informació de quin és el resultat real del vostre treball.
Vaig a explicar-te algunes maneres senzilles de gravar la teva coral començant des del mètode més senzill fins al més complex. S’ha de triar la que millor s’adapti a les teves possibilitats i necessitats, sempre tenint en compte que parlem de gravació no professional.
El primer és rebutjar totalment gravar amb el mòbil. No ho facis ni tan sols amb els millors d’aquesta marca tan coneguda. T’explico els motius: el so no és estèreo (sinó monofònic) no té greus, els aguts mitjans estan saturats, no hi ha profunditat ni espai … vols que segueixi?
De vegades els cantants de la meva coral fan enregistraments amb el seu mòbil i tan contents que estan. Però si realment vols que la gravació sigui útil i no enganyar amb el resultat necessites una de les següents opcions.
GRAVADORES PORTÀTILS
Són petites, et caben en el palmell de la mà i les portes en una butxaca. Per a gravar un assaig o un concert de manera ràpida i pràctica són ideals.
Avantatges: són molt fàcils de transportar i instal·lar. El preu és molt assequible (n’hi ha des de prop de 100 €). Tenen una qualitat de so acceptable i et permeten extreure l’àudio per a després editar-lo en el teu ordinador.
Desavantatges: els micròfons van incorporats i en una posició fixa que no pots adaptar als teus gustos o necessitats. No pots canviar cap component individualment, és un bloc i si vols millorar el so, has de comprar una nova (exceptuant les de gamma més alta que ofereixen l’opció de connectar els teus propis micròfons).
Generalment només permeten gravar 2 pistes simultàniament (o 4 com a molt) La qualitat de so és bona però no és professional i encara que avui dia veiem editats tot tipus d’enregistraments, no és l’ideal. A vegades no són fàcils de situar amb públic, encara que hi ha possibilitats de situar-ho en un suport de micros. I, finalment, si vols fer una edició cuidada, necessitaràs extreure les pistes i editar-les en un ordinador.
Les especificacions d’una gravadora portàtil són molt variades. Funcionen amb bateria, a piles, corrent. Pots treballar amb diferents formats d’àudio (wave, mp3, ogg…). Els micròfons que porten es disposen com ORTF o A/B (veure gràfic a baix). En general, com en tot, a més preu millor qualitat i més possibilitats. Et recomano que triïs una d’entre les marques de referència com Sony, Tascam, Edirol o la més popular,Zoom. Així segur que no t’equivoques.
Alguns consells d’ús: tria bé el format d’enregistrament. Si no tens molta idea, queda’t amb el standar de 44.1 khz i 16 bits. Per exemple, si graves a 96Khz/24 bits i després el software que fas servir no té aquesta opció, tindràs un problema (no té difícil solució, però pot ser que necessitis ajuda).
Tria molt bé el lloc on col·loques la gravadora. Si en un concert la situes entre el públic, avisa als que estan al costat que romanguin en silenci. La quantitat de reverberació també és important en aquest cas perquè si poses la gravadora molt prop del cor se sentiran les veus d’una manera molt individual, però si l’allunyes tindràs massa reverberació i poc so de la coral.
AMB TARGETA DE SO I ORDINADOR
Aquí entrem ja en el nivell superior, a mig camí de l’enregistrament professional.
Micròfons: necessites dos per a aconseguir el so stereo, han de ser iguals i de tipus condensador (també coneguts com «d’ambient»). Uns tipus llapis de patró cardioide poden ser els millors per a començar. En la gamma mitjana-baixa et recomano els Oktava MK12, RODE NT4 o Samson CO2 . És imprescindible que els dos micròfons siguin iguals.
Hi ha moltes maneres de situar-los. No hi ha suficient lloc a aquest article per a parlar de maneres de microfonar, de fet hi ha llibres i llibres. El millor és que facis algunes proves de veure en quina disposició t’agrada més com sona.
Targeta de so: és una capseta on entren els micròfons i que es connecta a l’ordinador per USB o algun altre tipus de connexió. Des que l’electrònica de consum ens ha arribat, hi ha moltes en el mercat. Trobaràs de molts preus i no és dificil aconseguir alguna amb bon so prop dels 100 €. Per a poder gravar un cor ha de tenir com a mínim dues entrades de micròfon amb alimentació phantom i sortida per a auriculars i/o altaveus. Es controla per programari des de l’ordinador. Gairebé tots els models senzills porten algun programa per a enregistrament sigui de regal, de prova o limitat.
Ordinador: és on connectarem la targeta de so. Qualsevol ordinador portàtil de gamma mitjana avui dia té suficient potència per a fer i editar un enregistrament. No es necessita cap espècie de connexió especial, exceptuant la que demani la targeta: Les més comunes són avui dia USB2, USB3 o Lightning (Apple). No acceptis connexió Firewire que està obsoleta i no es fabrica més.
Auriculars: una de les normes bàsiques de l’enregistrament és escoltar en temps real el que aquestes gravant (tècnicament es diu monitorar). Aquest és un punt crític en l’enregistrament per a poder saber si aquestes prenent les decisions correctes quant a col·locació dels micròfons. Et recomano que no usis auriculars que valguin menys de 80 €. El millor és que et cobreixin les oïdes i completament tancats (over ear) per a aïllar. Un error comú és escoltar amb els auriculars del mòbil.
Software: possiblement la teva targeta de so, segons la marca, porta algun senzill. Si no és així, pots usar Audacity que és el més conegut. Jo personalment et recomano Magix Music Maker. La versió gratuïta té suficients recursos per a gravar i editar diverses pistes de música coral sense cap problema.
AL FINAL
Una vegada hagis fet l’enregistrament hauràs d’editar, barrejar, masteritzar i lliurar-la en un format d’àudio com wave (millor qualitat) o mp3 (per a Internet, per exemple).
Aquesta és només una molt petita introducció al meravellós món de l’enregistrament.
Pensa bé com és l’opció que més et convé abans de fer una gran inversió. És molt important que el teu equip estigui equilibrat. De res serveix tenir uns micròfons caríssims amb una targeta dolenta.
Compositor de música clásica contemporánea, tonal, coral, para la imagen o cualquier campo que se le ocurra. Guitarrista en excedencia. Director de coro cuando le dejan. Técnico de sonido profesional y productor en InSitu music desde 2008. Apasionado
de las nuevas tecnologías, el diseño web y friki de los métodos de productividad.
insitu@insitumusic.com