L'EQUIP DE GRAVACIÓ DE MÚSICA CLÀSSICA

L’EQUIP DE GRAVACIÓ DE MÚSICA CLÀSSICA

És habitual trobar molts articles sobre equip per gravar pop rock, jazz … però si la teva intenció és gravar música clàssica, trobaràs que no abunda la informació.

Així que, segons la meva experiència, et donaré algunes indicacions de quin tipus de material hauràs d’adquirir.

Qualsevol dels punts que vaig a comentar-te dóna per a llibres sencers. Pren-t’ho com una petita introducció.

 MICRÒFONS 

Els micròfons preferits per a música clàssica són els que no «acoloreixen». Potser ja t’has fixat que en els enregistraments de per les veus sovint tenen un so molt càlid i «rugós» que ens resulta molt agradable. Entre altres elements, s’aconsegueix gràcies al tipus de micròfon utilitzat. Especialment, amb els de gran diafragma.

No obstant això, en música clàssica, sempre busquem que el so s’assembli el més possible a la realitat. És per això que preferim els de diafragma petit (o de llapis). Ofereixen una resposta més plana en freqüències i responen ràpidament als transitoris (cops de so).

Però l’enregistrament no és una ciència matemàtica i, de vegades, quan vull que l’instrument o les veus en ser solistes, destaquin sí que em permeto utilitzar algun amb diafragma gran.

En referència al patró polar, preferim els omnis (que recullen el so en 360%) perquè capten millor l’ambient de la sala i, especialment, els greus. Encara que si la sala té massa reverberació o el so no és bo, faig servir cardioides per assegurar un mínim de qualitat sonora.

Darrerament, i gràcies a les noves tecnologies de fabricació, tornen a estar de moda els micròfons de «cinta» per a música clàssica pel seu so molt «analògic».

PREVIS 

I això, què és? Els previs són els grans desconeguts per a aquells que no tenen res a veure amb el món del so. Però són un punt crític en la cadena d’àudio.

Un previ és l’entrada del micròfon a l’equip de sonorització o gravació (a part del cable, és clar).

Els previs són necessaris perquè el so que surt del micròfon és molt feble i no té potència suficient. El previ s’encarrega d’elevar-ho fins al nivell que necessita la taula o targeta per operar. Els previs poden ser tan cars com un micròfon (i els micròfons poden ser moooolt cars).

Els previs en música clàssica és important que siguin nets i no «acoloreixin». També que el soroll de fons (tots els micròfons els tenen) sigui extra-baix, ja que la música clàssica té un rang dinàmic molt gran i el so pianíssim pot estar a prop del que és imperceptible.

TARGETA DE SO 

És on connectaràs els previs. Moltes targetes ja els tenen incorporats.

La primera decisió és quantes entrades necessites gravar al mateix temps. Per música clàssica són imprescindibles dues entrades de micròfon per poder fer el parell estèreo.

Amb vuit entrades podràs resoldre la majoria dels enregistraments i si ja tens 12, molt excepcionalment necessitaràs més.

Per a mi és important que pugui gravar la música clàssica, almenys, a 88,2 KHz. Jo percebo que utilitzar freqüències altes fa que es reculli millor l’ambientde l’instrument,ja que hi ha alguna cosa en aquestes freqüències. No obstant això, ni tan sols els enginyers es posen d’acord en aquest tema.

El punt crucial és el convertidor de so analògic a digital. La qualitat d’aquest és el punt crucial d’una targeta de so, especialment en música clàssica.

Dos dels criteris que faig servir per triar la targeta és que em transmeti una bona sensació de separació dels instruments, que no sol com una «bola» i que el so no tingui «harsh», que no soni a digitalitzat, que sigui natural.

No totes les targetes serveixen per a música clàssica, ja que moltes «acoloreixen» per tenir un so més agradable i dissimular els problemes del convertidor.




SOFTWARE 

Hi ha una gran varietat de programes i pràcticament tots són de qualitat. La principal diferència la trobaràs en el fet que uns s’enfoquen més a l’enregistrament i altres més a la producció (amb loops, instruments virtuals …). Tot i que, avui en dia, tots tenen de tot.

Sí que és important que treballi a 64bits per poder fer un ús de la màxima potència dels plugins que tinguis i perquè l’àudio no es vegi constantment «truncat» en els bit que no caben en treballar a 32.

Jo faig servir, des de fa molts, anys Samplitude. Els plugins que porta de sèrie són de molt bona qualitat, l’àudio és molt bo i té moltes eines d’edició que et permeten editar àudio de manera molt professional.

MONITORS 

Cerca uns que facin especialment èmfasi en la resposta plana, és a dir, que cap freqüència estigui ressaltada per sobre d’una altra.

Els monitors d’alta fidelitat no serveixen per treballar amb música clàssica perquè el seu so està «edulcorat» i no reflecteixen la realitat del que has gravat.

La conseqüència serà que el que barregis amb els teus monitors canviarà molt quan ho traslladis a qualsevol altre equip.

La norma és, coneix els teus monitors. Perquè la resposta plana perfecta no existeix, però si saps quins són els seus defectes, pots compensar-ho a la mescla.

Un últim consell: el teu equip és tan fluix com la part més feble. O sigui, que de res et servirà comprar uns micròfons de 4.000 € si la targeta val 200 €.