L’EDICIÓ D’AUDIO A UNA GRAVACIÓ DE MÚSICA CLÀSSICA

El següent pas posterior a la gravació (en la qual el pes de la responsabilitat recau sobre l’intèrpret) és l’edició. On el productor o tècnic de so haurà de posar en acció tots els seus recursos.

Com ja t’he explicat en altres posts, l’enregistrament de música clàssica sovint es fa fragment a fragment que posteriorment s’editen i un en l’estudi.

Actualment, gràcies a la tecnologia, disposem de meravelloses eines d’edició de so que fan que puguem unir fragments gravats en diferents moments sense que es percebi cap ruptura.

LA PREPARACIÓ

Còpia de seguretat: el primer és assegurar-nos tenir, com a mínim, un. El programari ens permet treballar amb còpies no destructives, és a dir, que sempre pots tornar cap enrere en el que has fet. Però, tot i així, considero imprescindible tenir una o dues còpies de seguretat de l’enregistrament neta, sense cap tipus d’edició o barreja.

També et recomano anar fent còpies completes de cada sessió d’edició o barreja. Ja sé que en àudio representa una bona quantitat de gigues cada còpia, però segons la meva experiència, pot ser que alguna vegada et salvi la vida.

MAI TREBALLIS SOBRE EL PROJECTE ORIGINAL!

Control de versions: un projecte complex amb diferents dies de gravació, fins i tot en diferents llocs i posteriorment diversos dies de mescla acaba convertint-se en un “monstre». Sempre hi ha edicions o versions que es rebutgen o a les que cal tornar.

És imprescindible que tots els arxius i edicions quedin emmagatzemats de manera ordenada i lògica perquè puguis treballar sobre ells sense perdre el temps.

Per això, tot i que és tediós, sempre intento tenir un sistema de «control de versions». En el món de la creació de programari és un concepte més que conegut i desenvolupat a través d’aplicacions com GitHub i similars.

Amb el temps, ia causa de la manca de sistemes de control de versions especialment dedicats a l’àudio, he anat creant i perfeccionant el meu propi sistema, basat en un diari que crec en Evernote, on apunto la feina feta amb versions numerades, a punt les adreces de l’emmagatzematge on es troben els arxius i també guardo els fitxers de projecte de cada versió. Aquests fitxers ocupen en realitat poc espai.

EDICIÓ

Seleccionar els fragments: acostumo a enviar als músics tot el gravat, amb una mínima pre-mescla perquè sigui agradable l’escolta i traient els temps morts entre presa i presa, les converses, entrades falses etcètera. És molt important que tots els fragments estiguin ben numerats i etiquetats.

Així el músic pot escoltar tranquil·lament i fer una primera selecció d’aquells fragments. Sempre li demano que estigui anotat amb la major precisió ja sigui en compassos o en segons. També és important seleccionar preses alternatives perquè no sempre és possible utilitzar la primera opció.

Sempre és millor que anar directament a l’estudi i allà escoltar per primera vegada el gravat. S’empra massa temps ia més en fer-se «en calent» no tenim perspectiva per decidir entre una o altra opció

Unir els fragments: més tard ens vam reunir a l’estudi i vam començar a muntar. Es van seleccionant o unint els millors moments gràcies a les eines d’edició que avui tenen gairebé tots els programes d’àudio. Jo, en concret, utilitzo Samplitude. Trobo que és el millor preparat per al tipus d’edició necessari en música clàssica. A més de tenir molt bon motor d’àudio (vaja, que sona molt bé).

Samplitude - InSitu

Moltes vegades els mateixos músics em demanen que faci jo mateix la selecció i edició del gravat. Això representa per a mi una gran quantitat d’hores de treball, encara que ho faig amb gust quanm’ho demanen i agraeixo la confiança que dipositen en mi.

És important que els fragments mantinguin la coherència de to, tempo i dinàmica. Encara que tinc bastants truquets per «enganyar» a cau d’orella i fer que ningú noti on s’ha fet l’entroncament.

Els errors més comuns, que fan que es notin els enllaços, són els canvis d’ambient a causa de la reverb, la precipitació (has de respirar) o «menjar-se» unes notes, Cal estar atent a tots els instruments i que no sigui només el principal el que funciona bé.

Fer unions de preses de diferents dies pot funcionar bé amb facilitat. No obstant això, quan és amb diferents localitzacions o amb diferents disposicions dels músics, només s’ha de fer quan no hi ha més remei per no perdre la peça o gravació.

És possible utilitzar el mateix fragment en diferents parts del muntatge, tot i que no sempre és recomanable, per la monotonia que produeix.

NETEJA DE L’ÀUDIO

El primer és intentar eliminar tot allò que és aliè a la música, com sorolls de cadires, alguna veu o fins i tot sirenes d’ambulàncies. Després, a alguns instruments, pot ser interessant mitigar els sons de claus en canviar de registre, o respiracions massa exagerades. En això cada músic té el seu propi i respectable criteri estètic.

En aquesta part del procés agraeixo moltíssim la fantàstica eina «Spectral Cleaning» que inclou Samplitude. Els mateixos músics es meravellen en l’estudi de com pot treure sorolls de cadires, tos …

Com a últim pas, retorno a tots els enllaços fets, un per un, i faig la «prova del cotó» que consisteix a escoltar l’enregistrament amb molta atenció i, si no aconsegueixo saber on vaig fer jo mateix les connexions, és que estan bé.
El coneixement musical i el bon gust és imprescindible en el tècnic, la resta s’aprèn amb facilitat.
A InSitu hem gravat i editat àudio des de 2008. Hem fet ja més de 200 projectes!.

Si necessites ajuda per a un enregistrament o edició d’àudio, no dubtis en contactar amb mi a info@insitumusic.com o visitant insitumusic.com

Licencia Creative Commons
LA EDICIÓN DE AUDIO EN UNA GRABACIÓN DE MÚSICA CLÁSICA por Antonio Velasco Polonio se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0 Internacional.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en https://insitumusic.com/.