Menu

COM SITUAR ELS MICRÒFONOS PER GRAVAR UN COR


Molts tècnics opinen que l'instrument més difícil de gravar en música clàssica és el piano (o les cordes), però, considero que gravar bé un cor és igual o més complicat.

Quan escoltem un cor en directe tenim un so empastat de conjunt però en un enregistrament és molt difícil captar-ho.

Hi ha dues opcions bàsiques, i lògiques, de col·locar els micròfons davant d'un cor: lluny o a prop.

Cadascuna té les seves característiques i es poden usar soles o en combinació.

MICRÒFONS LLUNY

Per als mics llunyans pots escollir qualsevol de les tècniques habituals (DECCA, AB ...) que ja t'he explicat en altres posts.

Com enregistrar una banda simfònica

Un aspecte crucial en l'elecció de la distància és la proporció senyal / ambient. Pel micròfon entre la font sonora que volem gravar (en aquest cas el cor) i també els altres sons de la sala i la reverberació.

La proporció del so ambient serà similar en tota la sala així que hem de jugar amb la distància dels micròfons per augmentar o disminuir la presència del cor. L'estil musical també influeix en les decisions (no és el mateix gravar música antiga que contemporània).


Per regla general, no hauria d'haver més ambient que so de la font en la gravació,

Però és l'oïda el que t'indicarà la distància apropiada.

La meva tècnica és situar-me amb els ulls tancats davant dels intèrprets (una mica ridícul, si) i passejar-me escoltant atentament quin és el so que arriba a cada punt per decidir on col·locar el parell principal.

MICROFÒNOS PROPERS

Consisteix a posar un micròfon (o més) a cada corda-
Si ho fas així, de seguida notaràs que li alguns cantants tenen més presència que altres.

Amb el temps he après que en cada corda sol haver-hi una veu que és la que dóna el timbre general, com un vernís. Això pot ser bo o molt dolent depenent de la qualitat d'aquesta veu. Per desgràcia, especialment en cors aficionats, no sempre és la millor veu la que més se sent. En aquest cas s'imposa parlar amb el director perquè de la manera més elegant ressituï als seus cantants.

Gravar només amb micros propers pot ser interessant per a un cor de cambra professional i no molt nombrós (diguem que no mes de 4 membres per corda) en el qual no hi ha por al detall. En cors grans ho desaconsello totalment.

GRABACIÓ MIXTA


Jo prefereixo combinar un parell de micròfons estèreo amb altres individuals
(Mínim un per corda). Així podrem després, amb la taula de mescles, canviar la relació de so entre cordes al nostre gust. No és estrany que hi hagi unes cordes que sonin més que altres. Els micros propers ens ajudaran a compensar els desnivells a la taula de mescles. Sempre que tinguis en compte els problemes de fase, com t'explico més endavant.

ELS SOLISTES

Mereixen un capítol a part.

A mi m'agrada situar-los davant del cor amb micròfons individuals. Així si que la seva veu ressalti i, al mateix temps, puc ecualizarla diferent o assignar-li una reverberació pròpia. El so és menys realista però és tal com estem acostumats a escoltar un enregistrament.

Quan el solista és part del cor i no té molta tècnica vocal (en el sentit clàssic) és bo deixar que faci el sol des del seu lloc habitual a la formació. Així aconseguirem un so més natural que no posi en evidència les imperfeccions tècniques.

Els instruments acompanyants (piano, etc.) mereixen el seu propi micròfon per afegir presència. Sense micròfon poden sonar llunyans i apagats. Quan assistim a una interpretació en directe, els nostres ulls supleixen les diferències de volum. En un enregistrament, com que no tenim suport visual, percebem més diferències de volum entre instrumentistes i cor.

LA COL·LOCACIÓ DEL COR


La col·locació ideal és la que sigui habitual del cor. El més important és la música i l'experiència m'ha demostrat que, fins i tot amb cors de qualitat, si es fan canvis de situació de les cordes el mateix dia de la gravació, els cantants es senten estranys i pot haver problemes de afinació etc. que no existien abans.

Quan hi ha diverses files, intenta tenir tarimes perquè les veus de darrere no quedin tapades per les de la primera fila.

LAS FASES

Un aspecte a considerar en les mescles quan treballem amb la col·locació mixta són els problemes de fase ja que un mateix so entra per diferents micròfons amb diferents retards (delays). És bo fer una presa de claqueta sense música per després en l'estudi poder alinear les pistes. Els problemes de fase solen provocar un so més "prim".

En aquesta captura pots veure com el so del piano entra abans pel seu propi micròfon que pel parell principal.

 
Delays
 

ELS MICRÒFONS

Et remeto als meus altres posts sobre tipus de micròfons utilitzar.

QUIN MICRÒFON TRIAR PER GRAVAR UN COR

No obstant això, et dono un apunt:per al parell central, sempre que sigui possible, utilitza de tipus llapis i amb càpsula omni. És per a mi, la configuració que millor capta un cor i ens dóna un so empastat i natural.

QUÈ FAIG?

Prova i corregeix posicions fins quan el temps i les circumstàncies t'ho permeten. En un món ideal els tècnics tindríem tota una sessió fer preses fins a trobar la col·locació perfecta. Però, tot i que he conegut a molts músics compromesos amb el resultat sonor i disposats a tenir paciència, no sempre és així. Preocupa, sobretot, començar a gravar el més aviat possible.

La meva recomanació és comencis per col·locar els mics de la manera més segura. Després fes proves fins que s'acabi el temps disponible.

Molta sort!

© Antonio Velasco Polonio 2018


Compositor, tècnic de so professional i productor en InSitu gravació i edició musical www.insitumusic.com

Licencia Creative Commons
COM SITUAR ELS MICRÒFONOS PER GRAVAR UN COR por AntAntonio Velasco Polonio se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0 Internacional.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en www.insitumusic.com.